Grafits d’una presó franquista

Una primera anàlisi

Jo hi era es centra en l’anàlisi dels grafits dels presoners de Bellver durant la Guerra Civil. Tot i que aquest estudi es limita a l’anàlisi de les inscripcions trobades a les columnes 6, les parets i les portes del pati d’armes, es té constància de l’existència de grafits de la mateixa època a les coves, a les cel·les del pati d’armes i al pis superior del castell. Per una necessitat d’acotar la investigació, en aquesta ocasió s’ha limitat l’estudi als grafits del pati d’armes. L’objectiu és poder analitzar, en futures recerques, la totalitat dels grafits de l’edifici corresponents o atribuibles a l’època de la Guerra Civil.

Els grafits del pati d’armes del Castell de Bellver es van realitzar en el context de la Guerra Civil espanyola, quan el castell va ser utilitzat com a presó franquista. Al respecte, les dates exactes en què el recinte va ser utilitzat amb aquests fins són objecte de discrepàncies. Oficialment, va funcionar com a presó fins el 15 d’octubre de 1937 7. No obstant això, testimonis orals dels familiars 8 i diferents grafits trobats al pati d’armes i a les coves 9 obligarien a prolongar aquestes dates fins a l’any 1938 i, inclús, fins a l’any 1939.

Una primera passa fonamental per estudiar i recuperar els grafits ha estat l’elaboració d’un inventari de les inscripcions que presenten indicis d’haver-se realitzat durant el període estudiat, a partir de dates, noms verificats documentalment o estil. No s’hi han inclòs aquells que clarament responen a una altra època o bé que presenten dubtes seriosos de contemporaneïtat per qüestions formals o de contingut. S’ha decidit incloure-hi també aquelles inscripcions dubtoses que no presenten cap prova concloent que determini la seva autenticitat o falsedat, indicant-ho clarament, en tot cas, a l’inventari.

Cada grafit inventariat respon a un sol locutor en un moment cronològic concret. En els casos d’una concentració alta de grafits a un mateix espai, aquests s’han fraccionat responent a una qüestió conceptual, separant, quan ha estat formalment possible, els grafits de diferents locutors.

Per tal d’inventariar els grafits, s’han numerat totes les columnes, les parets i les portes del pati d’armes seguint el sentit de les agulles del rellotge des de l’entrada principal al recinte interior. S’han comptabilitzat 21 columnes, 16 parets i 15 portes. Així mateix, s’ha identificat cada una de les cares principals de les columnes amb A, B, C, D (començant per la cara interior i seguint també les agulles del rellotge), i amb A1, B1,C1, i D1 les cares secundàries. Així mateix, també s’ha diferenciat entre la part inferior i superior de les columnes i parets, essent el metre d’alçada el punt d’inflexió que determina aquest paràmetre.

 

Situació dels grafits

S’han inventariat 235 grafits, la majoria situats a les columnes (66%), les parets (29%), i en menor mesura, als brancals de les portes del pati d’armes (5%).

Dels 155 grafits situats a les columnes, el 79% es concentra a les ubicades al nord del castell. No hi ha una distribució significativament diferent respecte a la ubicació dels grafits segons la cara de les columnes, tot i que en la seva majoria (el 59%) es troben a les cares A, A1, B i B1.

Dels 81 grafits situats a les parets i els brancals de les portes del pati d’armes, el 69% es troba a la part nord del castell, enfront del 31%, que es troba a la part sud.

Atenent a l’alçada dels grafits, el major nombre foren realitzats a la part superior de les parets (el 95%). Tot i que la majoria d’ells es troben a una alçada aproximada entre 1 m i 1,8 m, el grafit més elevat es troba a més de 2 metres del terra.

Anàlisi formal

Atenent a la tècnica, el 88% dels grafits foren realitzats amb llapis, mentre que el 12% restant es dugueren a terme mitjançant incisió a la pedra. Totes les inscripcions de les columnes són fetes a llapis; les de les parets, en cavi, presenten les dues factures (llapis i incisió).

S’han trobat grafits de diverses mesures: des dels més petits de 0,5 x 0,5 cm (veure grafit 1-C3/6), sobretot situats a les columnes, als més grans de 8 x 43 cm (veure grafit 1-P7/1), més freqüentment ubicats a les parets.

Tot i que hi ha destacables excepcions (veure grafit 1-C4/2), els de les columnes, per norma general, són petits, continguts, en molts de casos elaborats aprofitant els espais de les juntes, i discrets (veure grafit 1-C1/3). Els de les parets, en canvi, són grans, amples, quasi ostentosos, i en molts de casos, evidents (veure grafit 1-P2/1).

Es poden apreciar grafits amb un traç ferm, precís, acurat i fàcil de llegir fins i tot avui en dia (veure grafit 1-C3/16). D’altres, en canvi, presenten una factura més ràpida i lleugera, sense tanta definició ni deteniment, per la qual cosa la seva interpretació resulta tot un repte (veure grafit 1-C4/1).

El 40% dels grafits inventariats ens ha arribat en condicions de conservació deplorables (amb parts esborrades o perdudes), implicant, per aquest motiu, una tasca de transcripció pràcticament inassumible (veure grafit 1-C1/14, 1-C5/2).

6 Pel seu perfil octogonal, terminològicament és més correcte referir-se a aquests elements arquitectònics com pilars tot i que tradicionalment la literatura existent sobre el Castell de Bellver s’hi ha referit com columnes (Bestard, 2003: 69).

7 Hi ha varis documents dirigits al personal de la presó, signats amb data de 15 d’octubre de 1937 per Juan Morro Pons, en els quals se’ls comunica que poden recollir els jornals meritats com a guardià o ordinari de la presó de Bellver, ‘por haber sido retirados los presos que allí se albergaban’.

8 Gabriel Janer Manila senyala que el seu familiar Pere Janer Coll va romandre al castell fins al Divendres Sant de 1938, moment en què el van afusellar. Per altra banda, segons els familiars de Rafel Genovart, aquest va romandre tancat a Bellver, a la cel·la 1, durant tres anys.

9 Hi ha el grafit d’un presoner realitzat amb incisió, L. Morla, que signa amb la data 21–1– 38. A les coves del castell hi ha una cara esculpida per un tal Llorenç Morlà de l’any 1939, segons explica Pere Galiana Veiret (2009). No seria desgavellat suposar que el mateix presoner que va fer la incisió del pati d’armes també realitzàs l’escultura a les coves en algun moment de descans dels treballs forçosos als quals estaven sotmesos.

      

Puja