Els grafits que ens han arribat conformen un conjunt fragmentari, elaborat per diferents locutors en moments cronològics distints que, malgrat això, accepten una lectura unitària. En conjunt constitueixen el testimoni textual d’unes persones que es veren privades de llibertat i condemnades a passar un període de total incertesa entre els murs del castell.

Es poden diferenciar dos grups de grafits segons l’anàlisi del seu contingut: per una banda, els textos verbals (noms, llinatges, referències al lloc d’origen, dates, reflexions); en segon terme, els textos visuals (gargots, dibuixos, ratlles).

El 30% de les inscripcions el constitueixen grafits relacionats amb la identitat dels presoners. A la majoria hi apareixen escrits amb claredat el nom i llinatges del locutor: Jaime Nadal Tomas (Grafits 1-C1/4, 1-C2/6, 1-C2/8, 1-C2/17, 1-C2/18, 1-C19/3, 1-P2/18), Lorenzo Torrens Terrassa (Grafit 1-C1/14), Francisco Busquets (Grafit 1-C2/9), Rafael Genovart (Grafits 1-C20/9, 1-C3/8), Miguel Torres Vicens (grafit 1-P14/1), Juan Xamena (Grafit 1-C4/1), Bernardo Sureda (grafit 1-P3/10), Lorenzo Muntaner (grafit 1-C4/12), Lorenzo Juan (Grafits 1-P8/2, 1-C10/1), Gaspar Rayo Torrens (Grafit 1-C17/2), Lorenzo Mestre (Grafit 1-C17/6), Juan Orell Martorell (Grafit 1-C20/7), Lorenzo Morlà (Grafits 1-P2/8, 1-P2/16), Rafael Pons (Grafit 1-P2/10), Miguel Alberti Pericás (Grafit 1-P2/1), Bartolomé Ferrer (Grafit 1-P3/9), M. Cañellas (Grafit 1-P3/13), Rafael Barceló Ribas (Grafit 1-B5/1), Andrés Nadal Mulet (Grafit 1-P7/1) i Juan Prats (Grafit 1-P7/2). Molts d’aquests noms van acompanyats d’una data (generalment relacionada amb la detenció o l’ingrés a la presó), el nom del poble d’origen i, en alguns casos, la pròpia identificació com a ‘preso político’.

Per l’estat de conservació en què es troben, algunes inscripcions presenten més dificultats d’interpretació, tot i que és possible formular propostes de transcripció: Juan Bonet (Grafit 1-P2/12), Miguel Buades (Grafit 1-P2/14), Miguel Luis Borras (Grafit 1-P15/1), Vicente Colom (Grafit 1-C4/8), Miguel Llull (Grafit 1-C19/7), J. Ramon Lozano -o J. Ramis Lazario- (Grafit 1-P3/1), i Simo Reus -o Simonet- (Grafit 1-P16/3).

Altres grafits són inicials i dates que coincideixen amb el nom, els dos llinatges i la data d’ingrés del presoner al castell: ‘L.V.S. / 17. 8. 36’ (Grafit 1-P6/1), corresponent a Luis Vidal Sureda, que va ingressar a Bellver el 17 d’agost de 1936; o ‘J. L. B. / 27 Julio 1936’ (Grafit 1-C5/1), relatiu a José López Bermejo, detingut el 27 de juliol de 1936.

D’aquests 29 noms extrets dels grafits, 22 d’ells han pogut ser verificats10 mitjançant la documentació trobada als arxius consultats i el buidatge bibliogràfic.

Els locutors de tots els grafits analitzats van escriure el seu nom en la versió castellanitzada: ‘Jaime’ en lloc de ‘Jaume’; ‘Miguel’ en lloc de ‘Miquel’; ‘Juan’ en lloc de ‘Joan’; ‘Antonio’ en lloc d’‘Antoni’, etc. No s’ha documentat cap nom propi o topònim en llengua catalana.

Com s’ha explicat, és relativament freqüent que el nom del presoner vagi acompanyat del poble d’origen: Artà -el poble més repetit- (Grafit 1-C4/12), Son Carrió (Grafit 1-C20/9) i Binissalem (Grafit 1-C1/14). Tanmateix, s’ha trobat una inscripció en la que es pot llegir únicament ARTA (Grafit 1-P3/11), potser perquè es tracta d’un gravat fragmentari que ha perdut la resta d’elements que l’integraven. Relacionada amb l’al·lusió al lloc d’origen del locutor, també trobam escrita una adreça de Palma: ‘Calle Olmos’ (Grafit 1-C3/10).

El 12% dels grafits analitzats correspon a dates que no sempre acompanyen el nom d’un presoner, sinó que també poden aparèixer aïllades (Grafit 1-P15/2) o associades a reflexions del locutor (Grafit 1-C2/7). De les inscripcions a les quals es pot llegir clarament una data, al 52% hi apareix l’any 1936; al 43,5%, el 1937 i al 4,5%, [a] el 1938. La predominança de grafits corresponents a 1936 i 1937 pot ser explicada per la major concentració de presos a Bellver aquests anys.

Un altre tipus de grafits que apareixen sovint al pati d’armes són aquells que representen operacions matemàtiques simples (Grafit 1-P12/2), numeracions (Grafit 2-P2/6) o el que semblen senyals de registre de temps (Grafit 1-P4/1). També hi ha grafits que fan al·lusió a objectes d’ús quotidià al castell, com els ‘pañuelos’ (Grafit 1-B2/3), així com registres econòmics (Grafit 2-P2/7). L’anàlisi de la correspondència de presoners com Andreu Crespí o Ramon Lacomba ens ha permès saber que els mocadors eren un dels elements més demandats pels presoners.

El darrer grup de grafits textuals verbals es correspon a un tipus d’inscripcions que fa al·lusió al conflicte bèl·lic i a l’estada a Bellver com a presó: ‘Frente esta columna mi celda’ (Grafit 1-C4/5); ‘GASPAR RAYO TORRENS INGRESO DIA VEINTE DE OCTUBRE DE 1936’ (Grafit 1-C17/2); l’explícit ‘Miguel Alberti Pericas/ Preso Político ingreso/ el dia 14 agosto de 1936/ hasta 22 diciembre 1936’ (Grafit 1-P2/1); o l’enigmàtic ‘el 31-7-37 lo pasaron arriva’ (Grafit 1-P2/15).

També trobem algunes inscripcions que es poden llegir com a reflexions dels presoners, tot i que el seu contingut resta encara encriptat i de difícil interpretació: ‘Clemente es maxima tolerancia’ (Grafit 1-C2/7); ‘movimiento [il·legible] salvador de Espa[ña]’ (Grafit 1-C4/9); ‘Aqui venimos por [il·legible] los de la’ (Grafit 1-C4/11). La inscripció ‘CNT’ (Grafit 1-C12/3) podria estar fent al·lusió a les sigles de la Confederació Nacional del Treball, sindicat al qual van pertànyer com a mínim tres dels presoners documentats a Bellver: Guillem Villalonga Ramon, Antonio Pedro Celestino González Rodríguez i Antonio Nicolau Jiménez.

Quant als textos visuals, trobam amb freqüència gargots (Grafits 1-C14/1, 1-C18/2, 1-C21/8) i petits dibuixos que semblen estar inspirats en motius carceraris (Grafits 1-C2/6, 1-C2/13, 1-C6/5, 1-P8/4, 1-P9/1). Per altra banda, és molt habitual trobar ratlles negres fetes amb llapis que travessen les juntes de les columnes (Grafits 1-C7/1, 1-C9/1) així com inscripcions tatxades (Grafits 1-C6/1, 1-C2/1).

Interpretació dels grafits

Les parets i els murs, des de l’antiguitat fins als nostres dies, han servit com a vehicle de comunicació, protesta i reflexió.11 Les parets de les cel·les, en concret, han estat un dels llocs paradigmàtics on els presoners han canalitzat els seus impulsos comunicatius i d’autoafirmació.

A Bellver són les columnes i les parets del pati d’armes, enteses com una extensió directa de l’espai de reclusió de la cel·la, les que ens han transmès la veu dels presoners feta grafit. Però a les cel·les del castell no s’hi han pogut identificar amb claredat inscripcions, segurament com a conseqüència de les successives restauracions i processos d’emblanquinat dels seus murs. De totes formes, és lògic pensar que si els presoners van marcar de manera tan evident un espai públic com el pati del castell, també escrivissin lliurement en la intimitat col·lectiva de les seves habitacions, on, segons testimonis orals i escrits, passaven la major part de la seva rutina diària.

Els grafits que ens han arribat es feren a espais comuns en presència de tot el grup de presoners, probablement inclús sota la mirada dels guardes de la presó. La inscripció trobada al brancal d’una porta de la planta noble del castell -on s’emplaçava la vigilància del recinte-, realitzada per un soldat de 24 anys l’any 1937, evidenciaria que els mateixos guardes també acabaren per imitar la pràctica dels presoners.

Per a les autoritats carceràries, veure els reus escriure a les parets suposava una afirmació del seu crim i del seu delicte. Com indiquen Ballesta i Rodríguez,12 és possible que els guardes permetessin escriure a les parets esperant trobar en els grafits dels presoners alguna prova inculpatòria. De fet, es té constància que les autoritats de Bellver deixaren paper i llapis a Alexandre Jaume per intentar aconseguir un escrit comprometedor de la seva part que es pogués utilitzar com una prova contra ell.13

Una anàlisi de la situació exacta dels grafits existents revela que el 80% es troben a la zona nord del recinte. Per què, aquesta limitació espacial? Sols es van fer grafits en aquesta part, o n’hi havia originalment per tot el pati? Seria possible pensar en un pati d’armes estibat de grafits avui perduts? Què és el que ha provocat aquesta desaparició?

Cal constatar una primera observació: a les columnes de la zona nord el sol no hi incideix de forma directa, mentre que les de la zona sud se’n veuen més afectades. A l’hivern, primavera i tardor les columnes situades al sud reben radiacions durant tot el dia, i a l’estiu, les radiacions es produeixen a les hores centrals de la jornada. El sol és un dels factors que més afecta la conservació dels elements patrimonials: les columnes amb una major concentració de grafits -les situades al nord- són aquelles que han rebut menys impacte solar. Les columnes sud, en canvi, són aquelles que presenten una densitat més baixa de grafits. La concentració d’inscripcions a la zona nord es podria explicar, doncs, a partir d’un problema agreujat de conservació dels presumptament perduts grafits de la zona sud?

Un fet pertorba aquesta hipòtesi: les cares interiors de les columnes situades al sud, que queden a l’ombra, presenten igualment una densitat baixa de grafits. Podem seguir atribuint a l’efecte del sol la pèrdua de les suposades inscripcions del sud del recinte? En principi, que a cap de les cares especialment exposades a la llum diürna (les respectives cares C de les columnes sud) s’hagin trobat grafits, reforça la idea que la incidència solar ha pogut jugar un paper important en la desaparició de les inscripcions d’aquesta zona. De totes formes, no s’ha de perdre de vista que els elements patrimonials situats a l’exterior es veuen afectats, en major o menor mesura, no sols per l’efecte de la llum, sinó també per la humitat, la contaminació, els factors biològics i humans i els fenòmens meteorològics.

D’altra banda, pensar que els presoners van marcar únicament una zona determinada del pati implicaria, per la seva part, una voluntat de limitar el seu acte, o bé una impossibilitat d’acció. Per què hauria de ser així? Explicar aquest fet obliga, malauradament, a entrar dins el terreny de l’especulació.

És possible que les parts on s’han trobat més grafits siguin aquelles on els presoners passaven més temps o bé on estaven més concentrats. Podria ser que en sortir al pati, els reus no es moguessin de la zona de davant de la seva cel·la, sigui per la dificultat de moure’s fluidament,14  per una qüestió territorial o per desgana. La inscripció ‘frente esta columna mi celda’ (Grafit 1-C4/5) dóna mostra d’aquesta proximitat del locutor respecte al seu dormitori. Per altra banda, cal tenir en compte que els presoners estaven distribuïts a les habitacions segons el seu poble d’origen. Crida l’atenció l’alt nombre de grafits que, en proporció, s’ha trobat de presoners procedents d’Artà: ‘Juan Xamena / Arta’ (Grafit 1-C4/1 ), ‘Bernardo Sureda / de / Arta’ (Grafit 1-C4/2 ), ‘Lorenzo Muntaner – Arta’ (Grafit 1-C4/12), tots ells a la columna 4.

Una altra explicació raonable seria pensar que els presoners van marcar amb major llibertat aquelles zones que estaven fora de l’angle de visió dels guardes, situats al pis de dalt. Tot i que sembla improbable que els grafits fossin castigats per les autoritats carceràries, té lògica pensar que els presoners es sentissin més còmodes realitzant les seves inscripcions exempts de l’atenta mirada dels vigilants.

Però, per quin motiu realitzaren els grafits? En primera instància, cal pensar en l’escriptura com una forma de resistència. Noms, llinatges, dates, referències a la presó, lloc d’origen, operacions matemàtiques, registres, però també gargots, esborranys, dibuixos; tots ells grafits fragmentaris, realitzats amb llapis o incisió sobre la pedra de les columnes, les parets i els brancals de les portes del pati d’armes, duts a terme per vàries veus discursives i cronològicament separades, susceptibles de ser analitzats com un tot narratiu o ‘escena discursiva o d’enunciació’.15

L’escriptura del nom, sens dubte, és la resposta més essencial a l’impuls autobiogràfic del presoner. Per altra banda, les freqüents al·lusions al lloc d’origen es poden explicar com un ‘mecanisme d’abstracció de la situació present i desig del lloc on el pres vol tornar’.16 Les operacions matemàtiques i els registres, per la seva part, s’interpretarien com un mitjà del presoner per comptar els dies de condemna restants o controlar el nombre d’interns que ha passat per la presó i el nombre que l’ha abandonada.17 També és possible que aquestes operacions simples servissin per documentar petites transaccions quotidianes consistents en l’intercanvi de productes o inclús la seva venda a altres companys interns (Grafit 1-B2/3).

Cal tenir en compte que el paper era un bé molt escàs que els reus segurament reservaven gelosament per comunicar-se amb els seus familiars de l’exterior. Les parets del castell, per tant, eren el suport més immediat de què disposaven per dur a terme aquestes activitats intel·lectuals quotidianes, per a les quals necessitaven fer esborranys; aquest fet explicaria també la gran quantitat de gargots i dibuixos esquemàtics que s’han trobat a les parets del castell. En un ambient de reclusió i d’espera, es desenvoluparen certes activitats que permeteren als presos ocupar les seves interminables hores d’incertesa. Tal i com explica f. Caffarena a “Cartas y recuerdos del establecimiento penitenciario de Finale Ligure (1864-1965)” (2005):

‘La lectura i l’escriptura representen indubtablement pels interns els instruments més eficaços per lluitar contra l’embrutiment, per mantenir alerta l’esperit crític i l’agilitat mental front a la dura prova de l’esclerosis carcerària.’

De totes formes, s’ha de tenir en compte que no tots els presoners de Bellver sabien escriure. Pel castell passaren persones amb molt distinta formació: mestres, polítics, petits empresaris o picapedrers. Estan documentats casos de presoners que entraren analfabets i que, després de mesos de reclusió i de les ensenyances de companys lletrats, aconseguiren aprendre a escriure. Així s’ha pogut comprovar amb l’anàlisi de la correspondència de Ramon Lacomba, presoner que a l’inici es valgué de companys per comunicar-se amb els seus familiars i que, al final, gràcies a l’ajut del mestre valencià Rafel Gamero Ginata, aconseguí escriure de la seva mà les cartes als seus éssers estimats.

Una cosa semblant pogué ocórrer amb els grafits del pati d’armes. Trobam des de grafits extremadament acurats i ornamentals fins a altres realitzats amb moltes dificultats, possiblement duts a terme per presoners que aprengueren a escriure, poc temps abans, al mateix castell.

Algunes de les inscripcions del pati apareixen tatxades, la majoria d’elles localitzades a les juntes de les columnes. S’ha especulat amb la possibilitat que es tracti d’un intent per esborrar la memòria dels presoners acabant amb la intel·ligibilitat dels seus missatges. És el que na Magdalena Jaume Adrover atribueix a uns presumptes ‘esborra-marques’. Tanmateix, aquesta idea no sembla gaire probable. Sols una part limitada de les inscripcions inventariades presenta el que es pot interpretar com una ratllada, per la qual cosa no s’aprecia una voluntat sistemàtica d’eliminar la petjada dels presoners de Bellver. De fet, la majoria dels grafits que ens han arribat contenen un missatge que evidencia la naturalesa carcerària dels seus locutors.

La visibilització d’aquests grafits representa, en certa manera, la recuperació immaterial dels presoners de Bellver. Recuperar la memòria dels represaliats suposa realitzar un esforç per conèixer la seva dimensió humana, insinuada a les restes dels grafits trobats. Les inscripcions són la materialització bàsica de l’oposició intel·lectual d’un grup de persones que veren en l’escriptura un mitjà d’urgència amb el qual canalitzar les seves frustracions. Jo hi era, doncs, és la manera de recordar a les generacions futures que, durant la Guerra Civil, un grup d’éssers humans va patir la repressió contundent d’un incipient règim polític que, tot i privar-los de llibertat, no aconseguí esborrar la seva empremta.

10 Els presoners verificats són: Jaime Nadal Tomas, Lorenzo Torrens Terrassa, Francisco Busquets, Rafael Genovart, Juan Xamena, Bernardo Sureda, Lorenzo Muntaner, Lorenzo Juan, Gaspar Rayo Torrens, Lorenzo Mestre, Lorenzo Morlà, Rafael Pons, Miguel Albertí Pericas, Bartolomé Ferrer, Mateu Cañellas, Rafael Barceló Ribas, Juan Prats, Juan Bonet, Miguel Buades, Miguel Llull, Luis Vidal Sureda, José López Bermejo, Nicolás Simó Reus. Al capítol següent, s’aprofundirà en les biografies i circumstàncies personals dels presoners documentats.

11 Ballesta, José; Rodríguez, Ángel. (2008). “Camposancos: Una ‘imprenta’ de los presos del franquismo”. Complutum. Vol. 19. Núm. 2. Pág. 197-211.

12 Ballesta, José; Rodríguez, Ángel. (2008). “Camposancos: Una ‘imprenta’ de los presos del franquismo”. Complutum. Vol. 19. Núm. 2. Pág. 197-211.

13 Segons testimoni d’Alexandre Font Jaume, nét d’Alexandre Jaume Rosselló.

14 Segons vàries fonts consultades, al castell hi arribaren a conviure fins a 700 o 800 presoners en un mateix moment.

15 Segons l’Escola Francesa de l’Anàlisi del Discurs (Maingueneau 2002 a Ballesta & Rodriguez, 2008: 203)

16 Ballesta, José; Rodríguez, Ángel. (2008). “Camposancos: Una ‘imprenta’ de los presos del franquismo”. Complutum. Vol. 19. Núm. 2. Pàg. 206.

17 Íbidem. Pàg. 208.

      

Puja