La funció històrica del Castell de Bellver com a presó.

La pedra i la seva memòria. Cada un dels blocs sobre els quals s’erigeix el Castell de Bellver ha estat testimoni directe de les vicissituds per què ha passat des de la seva construcció a inicis del segle XIV. Aleshores, la seva funció era prou clara: allotjar i defensar la recentment creada Corona de Mallorca. No hi ha guia de viatges que no reculli la seva història o llegendes, o que pugui obviar alguns dels trets -ser, per exemple, un dels quatre únics castells de planta circular que es conserven a Europa- que el converteixen en un dels nostres tresors patrimonials més valorats, projectats i, sobretot, visitats. Però, més enllà d’això, Bellver és quelcom més: el mirall on es reflexa la pròpia història de l’illa.

Pintura de Jaume IV, primer pres polític del Castell de Bellver

Un primer esdeveniment va marcar, a manera de premonició, la que seria una de les funcions més recurrents d’aquest edifici: Jaume IV, fill del darrer rei privatiu de Mallorca, va ser empresonat -ironia del destí- al mateix espai que un dia va idear el seu besavi com a residència reial de la dinastia mallorquina. D’aquesta manera, Jaume, El Pretenent, es convertí en el primer pres polític de la història del castell, encetant una ampla llista de noms que aniria creixent amb el transcórrer del temps i, sobretot, dels conflictes bèl·lics: la Guerra de Successió (1701-1713/1715), la Guerra d’Independència (1808-1814) o, finalment, la Guerra Civil (1936-1939). Malgrat trobar-se a diferents segles, els reus d’aquests diferents episodis històrics tingueren un denominador comú: empraren les parets del mateix castell com a llenç on deixar constància d’un moment tràgic de la seva existència: la privació de llibertat. Els diferents noms i dates que podem llegir a les parets i columnes constitueixen un patró de comportament que es repeteix sistemàticament a les presons i masmorres de tot el món. Des de la segona meitat del segle XX, han estat objecte d’estudi per part de nombrosos especialistes de diverses disciplines: des de la Història de l’Art a la Psicologia.

Podem determinar que el paper del Castell de Bellver durant la Guerra Civil és, encara, una assignatura pendent. Existeixen massa interrogants al voltant del volum de persones que hi varen estar tancades, del personal que dirigia la vida a la presó o, senzillament, del moment exacte en què aquest edifici va deixar d’acomplir aquesta funció penitenciària. Únicament tenim dues grans certeses: en primer lloc, que les condicions de vida al castell -igual que a altres presons franquistes de l’illa- estigueren marcades per la insalubritat; en segon terme, que els reclusos volgueren deixar constància del seu pas per allà escrivint o deixant incís un nom, un lloc d’origen o una data assenyalada com, per exemple, el seu dia d’ingrés a la presó. Breus missatges plens de valor i significat que, transcorregudes vuit dècades, s’ha d’evitar que continuïn condemnats a les adversitats del clima o al vandalisme d’alguns dels visitants del castell.

Amb un plantejament a mig camí de la urgència i de la clara necessitat d’inventariar, analitzar i interpretar aquestes empremtes de la Guerra Civil, Jo hi era pretén oferir un estudi innovador i rigorós que, tot i ser una primera aproximació, permeti fer una relectura de Bellver com a presó franquista. Però, més enllà d’això, aquesta recerca vol convidar el visitant de Bellver a veure més enllà d’allò que es pot llegir a la pedra: fer visible tot allò que, a primera vista, no es sol veure; que un senzill nom o una data, més que ser un interrogant, pugui ajudar a identificar el seu autor per tal de dignificar la seva memòria. Tot això, partint d’un fonament prou important com són els principis de la Llei de Memòria Històrica (Llei 52/2007, de 26 de desembre): donar a conèixer la nostra història, fomentant la memòria democràtica; contribuir a facilitar la recopilació i el dret d’accés a la informació històrica sobre la Guerra Civil; treballar i sumar esforços amb l’objectiu de reparar la memòria de les víctimes represaliades. D’aquí, un compromís ferm: donar la màxima visibilitat possible a aquests grafits, ja que materialitzen tant la seva existència com la seva repressió. També, el desig i clara necessitat de dur a terme futures investigacions que no només permetin mesurar l’impacte que tingueren les restauracions dels anys quaranta en el conjunt de grafits, sinó que, en termes generals, ens permetin comprendre el paper real del Castell de Bellver en l’aparell repressor franquista.

A nivell metodològic, aquesta tasca es fonamenta a partir d’una anàlisi documental, bibliogràfica i patrimonial. Quatre fases diferenciades han permès ordenar i estructurar aquesta investigació: una primera ha permès treballar i analitzar un ampli gruix de referències bibliogràfiques, centrades en la Guerra Civil a Mallorca i la consegüent repressió viscuda fins els primers anys de la dècada dels quaranta. En segon terme, s’ha procedit a elaborar un inventari dels grafits localitzats al pati d’armes que, amb posterioritat, han passat a ser analitzats. Una tercera etapa s’ha fonamentat en el buidatge de documents a diferents arxius: Arxiu del Regne de Mallorca (Palma), Biblioteca Bartomeu March (Palma), Centre d’Estudis i Documentació Contemporània – CEDOC (Palma), Biblioteca de Can Sales (Palma), Centro Documental de la Memoria Histórica (Salamanca), Archivo Provincial de Salamanca i, finalment, l’Archivo General de la Administración (Alcalá de Henares). Finalment, un darrer bloc d’aquesta tasca ha servit per confrontar les dades obtingudes a partir del buidatge bibliogràfic i documental amb els noms dels presoners que s’han pogut recuperar amb l’inventari dels grafits. D’aquesta manera, s’ha aconseguit confirmar l’autenticitat dels grafits analitzats i, per altra banda, s’han permès esbrinar les identitats d’alguns dels seus autors.

Partint de la premissa que aquesta és una primera aproximació –no ho hem de perdre de perspectiva– Jo hi era inicia una complexa tasca de recuperació que ha de ser continuada en investigacions futures: ja no només per conèixer més detalls sobre la presó de Bellver en si mateixa, sinó perque representa una oportunitat única per recuperar petits fragments de la veu i voluntat dels seus presoners.

      

Puja